Ja hem parlat de la transferència propera i llunyana. Però avui ens centrarem en l’error que cometem quan intentem dissenyar-les.
L’error és creure que més quantitat de joc equival a més qualitat de transferència. “Si juguen 10 hores al joc de sumar, sumaran millor”. Això és cert per a la transferència propera (mecànica). Però és FALS per a la transferència llunyana (conceptes).
L’error de la repetició mecànica
Imagina un joc on has de classificar residus (vidre, paper, plàstic) molt ràpid. Si jugues 100 hores:
- Seràs un déu classificant residus AL JOC.
- Seràs ràpid classificant residus A LA REALITAT (si els contenidors són del mateix color).
Hauràs aconseguit transferència propera per repetició.
Però… entendràs per què és important reciclar? Entendràs el cicle de vida del plàstic? NO. De fet, la repetició mecànica sovint bloqueja la reflexió profunda. Entres en “mode automàtic” i deixes de pensar.
Com dissenyar sense matar l’aprenentatge
Si vols transferència llunyana (comprensió profunda), la clau no és la repetició, és la variació conscient.
En lloc de fer-los jugar 10 vegades al mateix nivell:
- Fes-los jugar 1 vegada.
- Atura el joc.
- Canvia les regles (o el context).
- “Ara els contenidors han canviat de color. Com sabeu quin és quin?”
- “Ara no cal separar, tot va al mateix lloc. Què passarà a l’abocador?”
- Fes-los jugar una altra vegada amb les noves condicions.
El cervell haurà de sortir del “mode automàtic” i tornar a encendre’s.
Com aplicar-ho demà
Mira el teu joc. És un joc de repetició (drill & practice)? Si ho és, perfecte per agilitat mental (càlcul ràpid, vocabulari). Però si vols que entenguin conceptes complexos, trenca el ritme. Introdueix una “carta de crisi” que canviï les regles a meitat de partida. L’aprenentatge està en el canvi, no en la rutina.
T'ha agradat?
Subscriu-te a la nostra newsletter per rebre més continguts com aquest.