Vivim a l’era de Pinterest i Instagram. Els mestres compartim fotos d’aules “gamificades” que semblen parcs temàtics. Materials plastificats perfectes, disfresses, decoració immersiva… Tot això està molt bé. Fa goig. Atrau l’atenció.

Però hem de ser molt honestos: L’estètica NO és pedagogia.

Pots tenir l’ABJ més bonic del món i que sigui pedagògicament buit. I pots tenir un ABJ “lleig” (amb papers rebregats) que sigui una bomba d’aprenentatge.

La trampa de la “Pintura Daurada”

Molts projectes d’ABJ cauen en l’error de gastar el 90% de l’energia en l’aparença.

Però quan gratem la superfície… la mecànica és trivial. “Tira el dau i respon una pregunta de memòria”. Això no és ABJ. Això és un examen disfressat de festa. És “Xocolata sobre bròquil”.

Mecànica > Estètica

L’ABJ útil es basa en la mecànica. La mecànica és el que el jugador fa i les decisions que pren.

La segona opció ensenya economia. La primera només ensenya a mirar dibuixos.

Com detectar si el teu ABJ és només “bonic”

Fes la “prova del cec”. Imagina que treus totes les imatges del joc i les substitueixes per text pla en un full de càlcul.

Si la resposta és SÍ, tens un ABJ útil. La mecànica és sòlida. Si la resposta és NO (el joc es torna avorrit o trivial), llavors el teu ABJ era només façana.

Com aplicar-ho demà

Abans d’imprimir i plastificar res: Dibuixa el joc en un paper brut, amb gargots. Prova’l amb un company. Si us “piqueu” i us fa pensar estant així de lleig… aleshores (i només aleshores) posa-t’hi a fer-lo bonic. Prioritza el motor, no la carrosseria.


T'ha agradat?

Subscriu-te a la nostra newsletter per rebre més continguts com aquest.