El mercat de jocs (de taula i videojocs) està saturat. Hi ha milers d’opcions. I moltes etiquetes enganyoses de “Joc Educatiu”. Com a docent, com separes el gra de la palla? Com saps si aquell joc preciós sobre l’espai ensenyarà física de debò o només és un joc d’atzar amb dibuixos de planetes?
A Pizarra en Blanco tenim un criteri d’or.
El Criteri del “Potencial de Transferència”
El text de referència ens diu: “És necessari que el joc ja provingui suggeriments de com pot ser utilitzat”.
Això vol dir: El joc ha de tenir la lliçó integrada en la mecànica.
Exemple Bo vs Exemple Dolent
Joc Dolent (pedagògicament): El joc “Operació” (aquell de treure ossos sense tocar les vores).
- Mecànica: pols i precisió.
- Temàtica: Medicina/Anatomia.
- Problema: La mecànica (pols) no t’ensenya res de medicina real (diagnòstic, tractament). Només t’ensenya… pols. No hi ha transferència al rol de metge.
Joc Bo (pedagògicament): El joc “Pandemic”.
- Mecànica: Gestió de crisis, cooperació, contenció de brots.
- Temàtica: Epidemiologia.
- Virtut: La mecànica (contenir brots abans que s’expandeixin) ÉS exactament el que fan els epidemiòlegs. Hi ha alineació total.
Com aplicar-ho demà
Abans de portar un joc a classe, fes-te aquesta pregunta: “Si trec la temàtica (els dibuixos), l’acció que estic fent (negociar, calcular, gestionar) s’assembla al que fa un professional d’aquell camp?”
- Si sí -> Compra’l.
- Si no -> És només entreteniment. (Que no passa res, però sàpigues què compres).
T'ha agradat?
Subscriu-te a la nostra newsletter per rebre més continguts com aquest.