T’ha passat mai? Dissenyres una experiència de joc increïble, els alumnes estan motivats, riuen, participen… però quan arriba l’hora d’aplicar-ho a un examen o a un projecte real, sembla que no hagin après res. La sensació és frustrant: “Si s’ho sabien jugant, per què ara no?”.
No és culpa del joc. Tampoc és culpa dels alumnes. El problema sol ser una peça invisible del trencaclosques que sovint oblidem dissenyar: la transferència.
En aquest article aprendràs què és exactament, per què és el punt on fallen moltes estratègies d’Aprenentatge Basat en Jocs (ABJ) i com pots començar a solucionar-ho.
Què és exactament la transferència?
En termes pedagògics, la transferència és la capacitat d’agafar allò que hem après en un context (el joc) i aplicar-ho en un altre context diferent (l’examen, la vida real, un altre problema).
Segons investigadors com Barzilai i Blau (2014), el gran repte de l’ús del joc a l’aula és precisament aconseguir aquesta connexió entre “el que passa dins el cercle màgic del joc” i “el que passa a l’escola o la vida”.
Si no hi ha transferència, l’aprenentatge es queda encapsulat. És a dir, l’alumne sap resoldre el problema dins del videojoc o del tauler, però no reconeix el mateix problema quan l’hi presentes en un full de paper.
El mite de la “màgia” del joc
Hi ha una creença estesa (i errònia) que diu que si juguem a un joc sobre la revolució industrial, els alumnes aprendran automàticament sobre la revolució industrial.
La realitat és més tossuda. Perkins i Salomon (1992) ens van avisar fa dècades: la transferència no és automàtica. No passa per art de màgia.
- Jugar desenvolupa habilitats per jugar millor a aquell joc.
- Reflexionar sobre el joc desenvolupa aprenentatge transferible.
Si només els fas jugar, tindràs jugadors experts, no necessàriament aprenents profunds.
L’aprenentatge encapsulat: “Això no entrava!”
L’aprenentatge encapsulat és aquell coneixement que l’alumne percep com a exclusiu d’un context. Imagina un alumne que sap gestionar recursos perfectament al Catan (probabilitat, negociació, gestió d’escassetat), però que suspèn problemes de matemàtiques que requereixen exactament les mateixes habilitats.
Per a ell, són dos mons separats. El seu cervell no ha fet el “click” que connecta:
- L’estratègia del joc.
- La teoria de l’aula.
La nostra feina com a docents que fan servir ABJ no és només explicar les regles del joc, sinó construir el pont entre aquests dos mons.
Com aplicar-ho demà: 3 primers passos
No cal que llencis els teus jocs. Només cal que afegeixis una capa de disseny extra:
- Explicita la connexió abans de començar: No esperis al final. Digues: “Avui jugarem a això perquè veureu com funciona X en la pràctica”.
- Atura el joc per pensar: Fes pauses tàctiques. “Això que acaba de passar, a què us recorda del que vam explicar ahir?”.
- Canvia el context immediatament: Just després de jugar, planteja un petit repte (sense joc) que es resolgui amb la mateixa lògica. Si el resolen, has aconseguit transferència propera.
Errors típics i com corregir-los
- Error: Pensar que si es diverteixen, aprenen.
- Correcció: La diversió (engagement) és la porta d’entrada, però l’aprenentatge necessita reflexió.
- Error: Fer el “debriefing” (reflexió final) només si sobra temps.
- Correcció: El debriefing és més important que la pròpia partida. Si tens 1 hora, juga 40 minuts i parla’n 20.
- Error: Donar per fet que “ho veuen claríssim”.
- Correcció: El que és obvi per a tu (expert) és invisible per a ells (novells). Fes-ho explícit.
FAQ: Preguntes Freqüents
La transferència passa sola si el joc és molt bo? Molt rarament. Fins i tot amb jocs excel·lents, els alumnes poden centrar-se només en guanyar i ignorar el contingut subjacent si no hi ha guia docent.
És millor fer la reflexió al final o durant? Totes dues. Durant el joc (in-game) per corregir rumbs, i al final (post-game) per consolidar i abstreure conceptes.
Això val per a videojocs i jocs de taula? Sí, el principi cognitiu és el mateix. El suport canvia, però el cervell necessita ponts igualment.
Què passa si els meus alumnes no volen reflexionar, només jugar? És normal. Introdueix la reflexió com a part de la victòria o com a “trucs” per guanyar. “Si enteneu això, guanyareu més ràpid”.
Com sé si hi ha hagut transferència? Posa’ls un problema nou, fora del joc, sense avisar. Si el resolen usant l’estratègia del joc, felicitats: ho has aconseguit.
L’ABJ és una eina potentíssima, però sense transferència és només entreteniment. La setmana vinent aprofundirem en com dissenyar aquests “ponts” de manera específica. Estàs llest per deixar de ser només “el profe que porta jocs” i passar a ser un arquitecte de l’aprenentatge?
T'ha agradat?
Subscriu-te a la nostra newsletter per rebre més continguts com aquest.