Acabem aquesta sèrie amb un exemple real extret de la recerca (Graesser, 1994). Volem ensenyar “Mitologia Grega”. Com ho fem perquè no sigui només memoritzar noms de déus?
Pas 1: La informació que tenim (El Tema)
Sabem que els grecs tenien molts déus (Zeus, Atenea, Apol·lo…) i que cada déu representava un aspecte de la vida o la natura.
Pas 2: El que volem saber (L’Objectiu Profund)
No ens interessa la llista de noms. Ens interessa entendre com pensaven els grecs. Volem entendre la seva visió del món. Els déus no eren personatges de còmic, eren explicacions del món.
Pas 3: La construcció de la pregunta
Si preguntem “Qui era Zeus?”, tenim una definició. Si preguntem “Per què necessitaven un déu del tro?”, ens apropem.
La pregunta essencial final que proposem és: “Quina influència van tenir les creences (els déus) en la vida quotidiana de l’antiga Grècia?”
Per què funciona?
- Connecta causes i efectes: Has d’entendre el déu (creença) i buscar la seva conseqüència (vida diària).
- Exemple: “Com que creien en Posidó (mar), feien sacrificis abans de navegar”.
- És transferible: Pots canviar “Grècia” per “Avui”.
- “Quina influència tenen les creences (tecnologia/diners) en la vida quotidiana d’avui?”
Així és com transformes un tema de “noms vells” en un estudi sobre la naturalesa de la fe i la cultura. Prova-ho amb el teu tema.
T'ha agradat?
Subscriu-te a la nostra newsletter per rebre més continguts com aquest.