Tots ho hem vist. Un grup de 4 alumnes davant d’un joc.
- L’alumne A (el líder) mou totes les fitxes i decideix tot.
- L’alumne B mira el mòbil per sota la taula.
- L’alumne C diu que sí a tot el que diu l’A.
- L’alumne D està dibuixant.
Això no és treball col·laboratiu. Això és una dictadura amb públic.
El problema: Manca d’Interdependència
Si un sol alumne pot fer tota la feina, ho farà. (Llei del mínim esforç o llei de l’eficiència). Perquè hi hagi col·laboració, ha de ser impossible guanyar sol.
La solució: Rols i Informació Oculta
Per forçar la col·laboració, necessites interdependència positiva. Ningú pot guanyar si els altres no fan la seva part.
Tècnica 1: Informació parcial (Jigsaw)
Dona a cada jugador una informació que els altres no tenen.
- Jugador 1: Té el mapa del tresor.
- Jugador 2: Té el codi per obrir les portes.
- Jugador 3: Té la llanterna (veu les trampes). Si el Jugador 1 vol avançar, HA d’escoltar el Jugador 3. No té opció. Això crea diàleg real.
Tècnica 2: Rols funcionals
Assigna responsabilitats excloents.
- El “Comptable”: Només ell pot tocar els diners.
- El “Portaveu”: Només ell pot parlar amb el mestre/banquer.
- El “Cartògraf”: Només ell pot dibuixar el mapa. Si el “Líder” vol moure diners, ha de demanar-ho al Comptable. Això reparteix el poder.
Com aplicar-ho demà
Si veus un “efecte líder” a la teva classe, atura el joc. Introdueix una carta de “Maledicció del Silenci”: El líder ja no pot parlar, només fer mímica. O dona als observadors un rol de “Consultors”: El líder no pot moure fins que els consultors no aprovin el moviment per unanimitat. Dissenya les regles per trencar les jerarquies.
T'ha agradat?
Subscriu-te a la nostra newsletter per rebre més continguts com aquest.