Hi ha un moment temut per molts docents innovadors. Aquell moment en què mires les notes de l’examen després d’una unitat on has fet servir un joc genial, i veus… que les notes són iguals (o pitjors) que amb la classe magistral.

“Però si s’ho sabien! Si m’ho explicaven mentre jugaven!”

És dolorós. I la reacció habitual és culpar el joc (“no és prou educatiu”) o culpar el mètode (“l’ABJ és fum”). Però l’ABJ sol fallar en un punt cec que gairebé ningú mira: el disseny post-joc.

Símptoma: Jugar bé, suspendre després

El símptoma és clar: tens alumnes que dominen les mecàniques, entenen l’estratègia per guanyar i fins i tot fan servir vocabulari tècnic mentre juguen. Però quan els demanes que defineixin aquell mateix vocabulari en un text, es bloquegen.

Això passa perquè hem dissenyat molt bé l’experiència de joc (l’activitat), però hem deixat a l’atzar l’experiència d’aprenentatge (la consolidació).

Hem assumit que viure l’experiència equival a aprendre de l’experiència. I no és el mateix.

La solució: Dissenyar explícitament per a la transferència

Segons Perkins i Salomon, la transferència per “via baixa” (automàtica, per repetició) és molt lenta i requereix moltíssima pràctica (pensa en aprendre a conduir). A l’escola no tenim temps per això.

Necessitem la transferència per “via alta”: l’abstracció conscient.

Això vol dir que, com a docents, hem de dissenyar moments específics on tallem el joc i forcem l’abstracció. No és un “afegit” al final; és la part més important de la sessió.

El “Pont” (Bridging)

Imagina que el joc és una illa i l’examen (o la vida real) és el continent. Molts docents deixen els alumnes a l’illa i esperen que nedin sols. La majoria s’ofeguen pel camí.

La teva feina és construir el pont. I un pont es construeix amb preguntes:

Si no fas aquestes preguntes, no hi ha pont. Si no hi ha pont, no hi ha transferència.

Com aplicar-ho demà: L’estratègia dels 5 minuts

No cal complicar-se. Reserva els últims 5-10 minuts de qualsevol sessió de joc per fer això:

  1. Stop total: Ningú toca fitxes ni pantalles.
  2. La pregunta pont: Llança una pregunta que connecti el joc amb el món real.
    • Exemple: “Al joc heu hagut de pactar preus. On veieu pactes de preus al supermercat?”
  3. El minut de silenci: Dona 1 minut perquè pensin (o escriguin) abans de respondre. Sense això, només respondràn els ràpids.
  4. Recollida: Escriu les connexions a la pissarra. Visualitza el pont.

Errors típics i com corregir-los

FAQ: Preguntes Freqüents

Què faig si el joc és molt llarg i dura diverses sessions? Fes mini-ponts al final de cada sessió. No esperis al final de la setmana. “Avui hem vist negociació. Apunteu una idea clau sobre negociar que hagueu après avui”.

Els alumnes troben aquesta part “avorrida”. És normal, perquè els fas pensar. El joc és flux, la reflexió és esforç. Canvia el format: fes que el “pont” sigui un repte de grup o que doni punts per a la sessió següent.

Puc fer això amb nens molt petits? Sí. Amb infantil, el pont és verbal i molt guiat. “Mireu, això que hem fet és com quan…”. Ells entenen les metàfores sorprenentment bé.

I si no saben respondre? Llavors és quan tu fas de mestre/a. Dona’ls la resposta, però fes-los veure la connexió. “Fixeu-vos que això és igual que…”. El modelatge també és ensenyar.


El joc no és la lliçó. El joc és només el llibre de text interactiu. La lliçó la crees tu quan els ajudes a llegir-lo. La setmana que ve parlarem de l’eina més potent per fer aquests ponts: l’abstracció. Ens hi poses?


T'ha agradat?

Subscriu-te a la nostra newsletter per rebre més continguts com aquest.