El pensament crític és una “buzzword” educativa. Tothom la vol, ningú sap ben bé com es fa. En un joc, el pensament crític no apareix quan llences els daus (atzar). Ni quan mous la fitxa seguint les regles (obediència).
El pensament crític neix en la bifurcació.
L’anatomia de la decisió difícil
Perquè hi hagi pensament crític, han de passar 3 coses alhora:
- Tens una decisió a prendre.
- No hi ha una solució òbvia (A i B tenen pros i contres).
- Has de justificar la teva tria davant d’un resultat incert.
Si el joc només té decisions òbvies (“Si tinc gana, menjo”), no hi ha pensament crític. Si el joc té dilemes (“Si menjo ara, estaré fort, però no tindré menjar per a l’hivern”), llavors neix el pensament.
Com provocar-ho: La regla del “Per què?”
Afegeix una “House Rule” a qualsevol joc: “Abans de fer la teva jugada, has de dir en veu alta PER QUÈ la fas. Si no pots argumentar-ho, perds el torn”.
- Alumne: “Ataco amb el cavaller”.
- Mestre: “Per què?”
- Alumne: “Perquè… vull guanyar?”. (Resposta fluixa).
- Mestre: “Torna-ho a intentar”.
- Alumne: “Ataco amb el cavaller perquè vull debilitar la seva defensa a l’est i obligar-lo a moure la torre”. (Pensament Crític).
Com aplicar-ho demà
No et conformis amb l’acció. Exigeix l’argument. El joc és l’excusa perfecta perquè l’argument no se sent com un “examen”, sinó com una estratègia de guerra. Aprofita-ho.
T'ha agradat?
Subscriu-te a la nostra newsletter per rebre més continguts com aquest.