No és ‘jugar’: és fer el salt (Transferència Propera vs Llunyana)

En els articles anteriors hem parlat molt de transferència. Però sabies que n’hi ha de dos tipus? I que gairebé sempre ens quedem curts en la segona?

Els experts (com Perkins i Salomon, la nostra bíblia particular a Pizarra en Blanco) distingeixen entre Transferència Propera (Near Transfer) i Transferència Llunyana (Far Transfer).

Entendre la diferència t’estalviarà molts mals de cap i moltes expectatives frustrades.

Transferència Propera: El saltet

Es produeix quan el context d’aprenentatge i el d’aplicació són molt similars.

• Exemple: Aprens a conduir un Ford Fiesta. Després agafes un Seat Ibiza.
  • És diferent? Sí.
  • És molt diferent? No. El volant és rodó, els pedals són allà mateix.
  • Resultat: Transferència gairebé automàtica.

A l’escola: Fas sumes amb pomes. A l’examen surten peres. L’alumne ho resol sense problemes.

Transferència Llunyana: El gran salt

Es produeix quan els contextos semblen remots i aliens entre si.

• Exemple: Ets un mestre d’escacs (estratègia, sacrifici de peces per avantatge posicional). Et posen a dirigir una campanya de màrqueting.
  • És diferent? Moltíssim. No hi ha tauler, no hi ha peces blanques i negres.
  • Pots aplicar el que saps? Sí! “Sacrificar una peça” pot ser “fer un descompte agressiu (perdre marge) per guanyar quota de mercat (posició)”.

Però… i aquí està la clau… la majoria de gent NO fa aquesta connexió espontàniament. Necessiten que algú els digui: “Pensa en aquesta campanya com si fos una partida d’escacs”.

Per què ens quedem sovint només en la “propera”?

Perquè és fàcil i còmoda. Fem un joc de preguntes i respostes sobre història. A l’examen fem preguntes sobre història. Ha servit el joc? Sí, per memoritzar. Però això és transferència propera.

Si volem formar ciutadans crítics, necessitem la transferència llunyana. Volem que juguin a un joc de gestió de recursos (tipus Catan) i entenguin per què hi ha guerres pel petroli al món real. Això és un salt olímpic. I no es fa sense entrenament.

3 passos per entrenar “El Gran Salt”

1. Analitzar l’estructura profunda: Ajuda els alumnes a veure l’esquelet del joc, no la pell.
   • No miris “ovelles i fusta”. Mira “recursos escassos i intercanvi”.
2. Buscar analogies boges: Fes un joc de creativitat.
   • “En què s’assembla aquest joc a… una discussió amb els teus pares?”
   • “En què s’assembla aquest joc a… com funciona Instagram?”
   • Com més llunyana l’analogia, més fort és el múscul de la transferència.
3. L’error habitual que la mata: Donar la resposta feta.
   • Si tu els dius: “Això és com la guerra del petroli”, ells diuen “Ah, val”. Però no han fet el salt. Els has portat tu a collibè.
   • Han de suar ells l’analogia.

Com aplicar-ho demà

Tria un concepte clau del teu joc. Demana als teus alumnes que trobin 3 situacions de la vida real on passi el mateix, però que NO tinguin res a veure amb la temàtica del joc.

Si jugueu a un joc de zombis (epidèmia/expansió exponencial):

• No val dir “El Covid” (massa propera).
• Val dir “Un vídeo viral de TikTok” (expansió exponencial en xarxa).
• Val dir “Una moda de roba” (contagi social).

Això és entrenar la ment per veure patrons. Això és fer el salt. Prepareu les vambes?

---