A l’escola tradicional, l’equació és: Pregunta -> Resposta Correcta -> Fi.
A l’escola del segle XXI (i a la vida real), l’equació és: Pregunta -> Investigació -> Resposta Provisional -> Noves Preguntes.
Això és el que manté la ciència i la cultura vives. Si el teu ABJ tanca temes, és una enciclopèdia. Si el teu ABJ obre temes, és un motor.
Com dissenyar l’escala
Quan dissenyis la teva Pregunta Essencial, assegura’t que la resposta porti “cua”.
- Pregunta 1: “Per què va caure Roma?”
- Resposta (Joc): “Perquè es va fer massa gran i ingovernable”.
- Nova Pregunta (Automàtica): “I la Unió Europea s’està fent massa gran? Podria caure igual?”
Si aconsegueixes això, ja no has d’estirar del carro. Els alumnes estiren sols.
Tècnica: La Paret del “I si…?”
Mentre juguen, posa un paperògraf a la paret titulat “Preguntes que ens fem”. Qualsevol alumne pot aixecar-se i escriure una pregunta que li hagi vingut al cap durant el joc.
- “I si els romans haguessin tingut Internet?”
- “I si els bàrbars haguessin estat pacífics?”
Al final de la classe, no responguis aquestes preguntes. Digues: “Uau. Aquestes preguntes són boníssimes. Qui s’atreveix a investigar la número 3 per a la setmana que ve?”. Això és sembrar curiositat.
Com aplicar-ho demà
No tinguis por de deixar coses obertes. Un examen ha de ser tancat. L’aprenentatge ha de ser obert. Acaba la classe amb un “Molt bona feina avui. Però la pregunta sobre la UE em deixa preocupat… en parlem demà”. I marxaran pensant.
T'ha agradat?
Subscriu-te a la nostra newsletter per rebre més continguts com aquest.