Hi ha un vell proverbi (atribuït a Einstein, però qui sap) que diu: “Si no ho pots explicar de manera senzilla, és que no ho has entès prou bé”.
En ABJ, sovint veiem alumnes que juguen de meravella. Fan combos increïbles. Guanyen. Però els preguntes: “Com ho has fet?”. I responen: “No ho sé, he vist la carta i l’he tirat”.
Això és intuïció, no coneixement explícit. La intuïció és genial per sobreviure. Però a l’escola volem coneixement transferible. I el coneixement transferible s’ha de poder verbalitzar.
El joc com a motor de conversa
Molts jocs moderns tenen mecàniques que obliguen a parlar.
- Catan: Has de convèncer algú que et canviï fusta per ovella.
- Homes Llop: Has de convèncer el poble que no ets el llop.
- Pandemic: Heu de pactar qui va a Tòquio a curar la malaltia.
Aquestes converses no són “soroll”. Són l’exercici.
Millorant la conversa
Si deixes que parlin com volen, parlaran amb monosílabs (“Canvies?” “Sí”). Tu vols elevar el nivell.
- Prohibició de paraules: “No podeu dir ‘cosa’ ni ‘això’. Heu d’usar el nom tècnic del recurs”.
- Justificació obligatòria: “No pots fer una acció si no expliques PER QUÈ la fas en veu alta”.
- Alumne: “Moc el peó”. (No val).
- Alumne: “Moc el peó per bloquejar la teva torre i protegir el meu rei”. (Val).
Com aplicar-ho demà
Fes la tècnica del “Periodista Esportiu”. Mentre ells juguen, tu (o un alumne amb rol d’observador) t’acostes amb un “micro” (un bolígraf) i els entrevistes en directe. “Perdona, estem veient una jugada arriscada. Podries explicar a l’audiència quin és el teu pla a llarg termini?”. Haver de verbalitzar el pla els ajuda a ordenar el pensament. I de pas, treballes la competència comunicativa. 2x1.
T'ha agradat?
Subscriu-te a la nostra newsletter per rebre més continguts com aquest.