Aquesta frase és dura, però necessària: L’escola no és el destí final. L’escola és el camp d’entrenament.
Si entrenes un atleta perquè corri molt bé dins del gimnàs, però quan surt al carrer s’entrebanca amb cada vorera, has fracassat com a entrenador.
Amb l’ABJ passa el mateix. Hem creat “entorns protegits” tan perfectes que els alumnes són caps de la gestió de recursos… al Catan. Però no saben gestionar la seva paga setmanal.
Education for Life and Work (NRC 2012)
El National Research Council dels EUA va publicar un informe demolidor el 2012. Conclou que l’objectiu de l‘“Aprenentatge Profund” és produir coneixement transferible per a la vida i el treball del segle XXI.
Si el que aprenen al joc es queda al joc, no estem complint.
El perill de l’auto-referència escolar
Sovint fem jocs per ensenyar coses que només serveixen per aprovar exàmens escolars.
- Jocs per memoritzar les capitals.
- Jocs per saber les dates dels reis visigots.
Això és un bucle tancat. Joc -> Examen -> Nota -> Oblit.
Com trencar el bucle
Hem de dissenyar jocs que apuntin a fora.
- Problemes reals: No inventis un “Regne de la Fantasia” si pots fer servir el barri de l’escola. Fes un joc sobre gestionar el trànsit del carrer de l’escola.
- Eines reals: Si han de fer pressupostos al joc, que els facin en un Excel real, no en una fitxa de paper “de joguina”. Que aprenguin l’eina professional.
- Conseqüències reals: Si guanyen al joc, que tingui un impacte real (p. ex. triar la pel·lícula de divendres o enviar una carta real a l’alcalde amb les seves propostes).
Com aplicar-ho demà
Mira el teu proper disseny. Pregunta’t: “D’aquí a 10 anys, quan hagin oblidat el nom del joc, què vull que en recordin?”.
- Si la resposta és “les regles”, esborra-ho i torna a començar.
- Si la resposta és “com negociar un acord difícil”, vas pel bon camí.
Fes que el teu ABJ sigui una finestra al món, no un mirall de l’aula.
T'ha agradat?
Subscriu-te a la nostra newsletter per rebre més continguts com aquest.